Com organitzar la roba de nadó per talles sense acabar amb bosses barrejades per tota la casa

La talla és la divisió que estalvia més temps. Comença separant només per etapes: 56/62, 68, 74, 80, 86, 92, 98, 104. No cal ser massa precís al principi. La idea és evitar caixes ambigües del tipus "més o menys d'un any".

Quan cada talla ja està separada, llavors sí que té sentit distingir per temporada. Un lot d'estiu barrejat amb peces d'abric complica molt la decisió següent, tant si és per a la teva casa com si va a passar a una altra família.

No tota la roba de la mateixa talla serveix per al mateix ús. Separar un grup d'ús diari i un altre en millor estat ajuda que després tot encaixi millor. No és una qüestió d'aparences. És una manera de no prometre el mateix per a peces que no estan igual.

També serveix per descartar el que ja no compensa moure. Si una peça està molt desgastada, millor decidir-ho en aquell moment en lloc d'arrossegar-la de caixa en caixa durant mesos.

Una caixa ben retolada sol portar tres coses: talla, temporada i una frase curta sobre el contingut. Per exemple: "92, hivern, bàsics i pijames". Amb això ja pots trobar alguna cosa ràpidament sense tornar a obrir-ho tot.

Si utilitzes bosses transparents o caixes similars, intenta mantenir el mateix format. La consistència és el que evita que al cap de dos mesos no recordis què volies dir amb les teves pròpies notes.

Quan la roba ja està ordenada a casa, després és molt més fàcil donar-la, vendre-la o intercanviar-la. La persona que la rep entén millor què s'emportarà i tu trigues molt menys a explicar-ho.

Aquest pas, que sembla petit, és el que sol transformar un munt de roba paralitzada en alguna cosa que de debò torna a circular. I amb roba infantil això importa molt, perquè el temps entre una talla i l'altra és curt.